
Vaig abocar-me dins meu,
sí tal com sentiu,
hi vaig ficar el cap.
Tan endins que ja només sabia que havia de continuar sent jo
però em sentia com quelcom llunyà,aliè,estrany
gairebé podia observar-me de lluny
i aleshores ho vaig veure clar:
haig de mantenir les distàncies amb mi mateixa.
2 comentarios:
Qué profundo y bonito todo lo que escribes. Me gusta mucho.
Gemma! Distància..mmm.. oh i tant! No cal furgar tant, els melics són massa cèntrics i depèn com ens podem ofegar! Bells versos companya!
Petunets!!!
Publicar un comentario