viernes, 10 de junio de 2011





De quan era més jove,gairebé adolescent.. de quan totes les paraules eren tan noves com tot el que anava descobrint i tenien tanta força que ara em resulten massa edulcorades:




Mañana efímera que me cubres de luz,
no dejes de esparcir sol por los obtusos tejados,
acaricialos para que se vuelvan suaves
y serán coladores rotos
para llover dentro de las casas
todo el amor de tu luz.
Entonces las gentes serán amables siempre
y sonreirán con el cuerpo todo el día,
como en las mañanas efímeras de luz.

Y si alguna vez te cierras como flor de invierno
ellos se amarán esperándote
y descubrirán la voluptuosidad de sus dedos,
la espiritualidad de sus carnes llenas de luz y alma,
el calor de su pelo,la llama de sus ojos,
la sangre bombeando en sus corazones...
Y mientras seguirán esperando tu caliente caricia
como en las mañanas efímeras de luz
en las que yo sueño con la intemporalidad de tus ojos,
mariposas negras...

sábado, 4 de junio de 2011


Sóc jo la que vaig fer el salt i vaig entrar dins l'espiral
no en puc culpar ningú més
sóc jo l'única que no en sabia sortir...
vaig cridar i golpejar tot el que se'm va posar per davant
però de res va servir
impotent,com si estigués observant a una altra persona,
com Àtila, anava destrossant la terra que trepitjava,
tot el que se'm posava per davant,
una força de la natura impredectible,
no per valuosa o bella sinó per despreciable i roïna.

sábado, 18 de diciembre de 2010


Vaig abocar-me dins meu,

sí tal com sentiu,

hi vaig ficar el cap.

Tan endins que ja només sabia que havia de continuar sent jo

però em sentia com quelcom llunyà,aliè,estrany

gairebé podia observar-me de lluny

i aleshores ho vaig veure clar:

haig de mantenir les distàncies amb mi mateixa.


lunes, 28 de junio de 2010


Arribes amb forces renovades,sembla que res et pot fer sentir malament mai més,

per què a cada moment allò que sentim ens sembla atemporal i necessari

però és ben bé el contrari, és quelcom fràgil que s'escola i ens esgarrapa les mans mentre se'n va.

sábado, 1 de mayo de 2010


What counts is not necessarily the size

of the dog in the fight-

it's the size of the fight in the dog.
(Dwight D.Eisenhower)

Gallecs a la primavera