Vaig abocar-me dins meu,

sí tal com sentiu,

hi vaig ficar el cap.

Tan endins que ja només sabia que havia de continuar sent jo

però em sentia com quelcom llunyà,aliè,estrany

gairebé podia observar-me de lluny

i aleshores ho vaig veure clar:

haig de mantenir les distàncies amb mi mateixa.

Arribes amb forces renovades,sembla que res et pot fer sentir malament mai més,

per què a cada moment allò que sentim ens sembla atemporal i necessari

però és ben bé el contrari, és quelcom fràgil que s'escola i ens esgarrapa les mans mentre se'n va.

What counts is not necessarily the size

of the dog in the fight-

it's the size of the fight in the dog.

(Dwight D.Eisenhower)

Gallecs a la primavera

De fa més de 10 anys...

Estas nubes grises como una mano apretando
no son más que pesados dedos acariciando
abro bien los ojos
es un dia limpio -oscuro, pero limpio-

y la densa niebla me acariciará las mejillas
apretará lo justo, me hará cosquillas,
trabajaré largamente,
es asi como transcurre un dia de éstos
suavemente....

No hay grandes alegrías, ni geniales versos
sólo quietud, que va rozándolo todo,
no hay tristeza,
lo sé, no hay brillo,
tampoco aspereza
así es un dia de éstos,
me siento, miro al cielo ante la crueldad del mundo
y veo lo justo, no quiero nada,
sé que al salir la niebla rozará mi cara,
me hará sonreir,
es como si ya me tocara...

Cicatrius

Les meves ferides estan seques i tancades

allà on abans hi havia un tall profund i ample

la pell és aspre i flexible

però el gust metàl.lic de la sang roman com una memòria

com un membre amputat que el cos enyora.